Joana Raspall i Juanola neix l'1 de juliol de 1913 al barri barceloní de la Barceloneta, tot i que la família vivia al Masnou. Al cap de tres anys la família es trasllada a viure a Sant Feliu de Llobregat, on ha residit des de llavors. Va anar a l'escola municipal, "la pública, cosa que estava mal vista perquè no feia ric, però el meu pare va voler que tingués una educació lliure". Com la mare és d'origen francès, als onze anys va a un internat a Perpinyà, per aprendre francès i rebre una bona educació. A França només hi està un any, ja que el seu pare mor l'any següent i ella ja no torna a marxar de Catalunya.
De nou a Sant Feliu, cursa els estudis de comptabilitat i als catorze anys comença la seva activitat literària, sempre en català. Les seves primeres publicacions apareixen a les revistes locals dels anys vint i trenta: El Eco del Llobregat, Camí Claror, etc. Des d’aquesta última, encapçala la campanya per demanar una biblioteca infantil a Sant Feliu. El seu amor als llibres, porta a la Joana Raspall a preparar-se per a les proves d’accés a l’Escola de Bibliotecàries. Fa les pràctiques a la biblioteca de Vilafranca del Penedès, i després, en acabar els estudis, en plaça de substituta també hi treballarà fins que s’acaba la Guerra Civil.
Juntament amb la seva companya de feina salven part del fons de la biblioteca, sobretot els llibres catalans, per evitar que caiguin en mans dels soldats de Franco; totes dues viatgen amb els llibres fins a Barcelona, a la Biblioteca de Catalunya, amb una comitiva de camions de soldats de la retirada. En aquells dies, veient que en un racó de l’Ajuntament algú ha portat unes caixes de llibres que pertanyien a la biblioteca dels Marquesos de Castellbell de Can Falguera, dóna avís al Sr. Rubió, director de la Biblioteca de Catalunya, per si creu convenient que siguin traslladats.
Després de la guerra, es posa a treballar d’administrativa i el 1941 es casa amb el doctor Cauhé, metge i Cap de Sanitat de Sant Feliu, amb qui té tres filles i un fill. Des de llavors es dedicarà a ajudar-lo al despatx de la consulta. Reprèn la seva tasca literària i afirma amb contundència “ells van decidir que el català, no, però jo vaig triar el català, sí”. Així, comença a escriure i a publicar textos en català en els espais clandestins o tolerats per la censura: Jocs Florals, concursos literaris i festes populars. També rep a casa seva tothom que vol fer classes de català i comença la creació de les fitxes de mots sinòmins, que anys després donaran vida als treballs "Diccionari pràctic de Sinònims, el "Diccionari de locucions i frases fetes" (premi Marià Aguiló de l’IEC 1986) i el "Diccionari d’homònims i parònims".
La seva tossuderia per apropar la poesia a la gent jove fa que el 1974, a partir del projecte que ella presenta, es creï el Premi de Poesia Martí Dot, dirigit a poetes i poetesses joves. Des d’aquesta data ha participat sense interrupció en les tasques del Jurat i ha intervingut activament en l’organització de l’acte anual de la concessió del premi i en la presentació del llibre guardonat. Actualment, és la Presidenta d’Honor del Jurat.
Participa en el 1r Congrés de Cultura Catalana i des de la ponència El llibre de teatre infantil i promou, junt amb altres amants del teatre, la creació de la col·lecció de teatre infantil en català a l’editorial Edebé, mitjançant l'escriptura d'una trilogia d’obres teatrals per a infants i joves, una de les quals, "L’invent", rep el premi Cavall Fort 1969.
El 1976, esdevé promotora de l’Associació de Veïns Can Nadal, amb una intensa i continuada labor cívica i d’interès per les qüestions públiques, que té continuïtat el 1977, quan ocupa la presidència del Centre Parroquial, en plena etapa de la transició política de la dictadura a la democràcia.
Joana Raspall retroba la il·lusió i l’entusiasme per la llengua i la cultura i sempre amb una capacitat d’il·lusionar més que d’il·lusionar-se. A cadascuna de les propostes culturals i cíviques, ella hi és present i sempre palesa la seva capacitat crítica i autocrítica. Col·labora a diferents revistes de Sant Feliu, com Alba, i amb una secció fixa sobre llengua en la revista Va i ve.
L’any 1990, juntament amb integrants de la Comissió del Premi Martí Dot, posa en marxa la “Tertúlia Literària” per tal de crear un marc d’intercanvi i de trobada entre els afeccionats a la poesia. Durant tots aquest anys, participa en tertúlies i actes literaris, visita escoles i comparteix xerrades sobre poesia i literatura amb l’alumnat i, sobretot no deixa mai d’escriure poesia.
L’Associació de dones Casal de la Dona, aprova el 2004, la creació del Concurs de relats breus per a dones Joana Raspall, unint d’aquesta manera les dues vessants del personatge, el d’escriptora i el de defensora dels valors de la dona.
L’any 2008, l’Ajuntament acorda assignar el nom de Joana Raspall a un dels vials de nova creació de la ciutat.
En la seva àmplia obra literària destaca la poesia i, en concret, la poesia infantil i juvenil. El primer llibre de poesia infantil apareix l’any 1981, “Petits poemes per a nois i noies”, que va rebre la menció especial de poesia del Premi crítica Serra d’Or. Però és sobretot a finals dels anys noranta quan comença a publicar de manera regular un seguit de reculls poètics pensats per als més menuts: "Bon dia, poesia" el 1996, "Versos amics" el 1998 i "Concert de poesia" el 2004. Ella mateixa explica que aquesta producció respon a la necessitat d'oferir al públic infantil català l'accés a la poesia, ja que si bé hi havia alguns poemes per a nens, l'oferta era malauradament molt poc extensa. També publica llibres de poesia per a joves, com "Llum i girasols" el 1991, i altres volums per a adults, fins al 2007, quan publica la seva primera novel·la, "Diamants i culs de got". El 2008 es publica un recull de narracions, "El cau de les heures", seguit de “El calaix del mig i el vell rellotge” i tres llibres de poemes per a adults, dos amb l’estil de Haikus i Tankes i un de poesies on resumeix la seva vida, “El jardí vivent”.
Diverses són les seves creacions en el camp de la narrativa, la novel·la, el teatre i la lingüística, així com les seves col·laboracions en articles de premsa i llibres diversos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario