Vall de Núria
isolat a la contrada
de Queralbs,
recollint les aigües
caigudes del Cel
acollint les neus
del Pirineu
Quans dies han passat
Núria i les rialles, els plors
i els neguits ja han marxat
ara ets amb el pare
on hi ha la pau i l´amor
Tu que sempre deies
no hi ha camí pels cobards
has caminat tant...
que has recordat el camí del sempre i mai...
13-4-2014
Aquest poema està dedicat a la meva estimada amiga, la senyora Núria Aragonés i Formentí...Va morir el 11 de Abril de 2014 i sí, va viure una vida plena i llarga, es dedicava a potser l´art més infinit, la música, però sobretot tenia unes forces increibles per viure.
La Núria era una lectora empedernida, i va ajudar a confeccionar la Enciclopèdia Catalana, va ser d'aquelles dones pioneres que van estudiar una carrera en temps de guerra, també treballava a la farmàcia de la seva familia i estudiava al Conservatori, aquesta carrera va quedar una mica truncada per la guerra i les circumstàncies que van derivar d´aquesta barbàrie... Encara recordo que em va explicar que va ser al mostrador de la farmàcia que va estar apunt de morir, doncs un coronel de l´exèrcit espanyol va sentir que parlava català i quasi..., "jo era una noieta encantada amb la poesia, la música, la pintura i aquell volia sesgar tot allò, però gràcies a Déu vaig sortir endavant...", com ella deia no estava escrit que fos aixì...També va salvar la vida a un bombardeig i clar després ben jove va veure les salvatgades del camps de la Bota..., aquesta dona havia sobreviscut a uns quants infarts jajajaj,
"A la vida noieta ens hem d´agafar amb força" i clar això quan t´ho diu una dona de 90 anys amb tot el que ha viscut doncs jajajaja dius tindrà raó jajaajaj...
La senyora Núria pertanyia al Col·legi de Bibliotecaris de Catalunya..., ella va ser qui em va explicar que
l´Albert Einstein havia vingut a la seva escola a donar classes i el Richard Strauss a dirigir a la plaça Sant Jaume, em deia "fixat Eva que diferents les coses un científic internacional donant classes a nois de 7 anys sense cobrar, va ser a l´ escola Montesori, allò eren homes de bé..."...
La senyora Núria era artista de la paraula, i la música la seva passió... Cantant d´ópera, soprano Verdiana, casa seva havia acollit a importants cantants del s.XX, sempre va estar al costat dels cantants que volien estudiar i va deixar la seva casa oberta a tothom que volgués venir a escoltar la seva inmensa saviesa, també la Núria cuinava increible i estimava molt les plantes... Va obrir la primera pizzeria italiana de Barcelona amb un dels seus amics...
Gràcies a la Núria vaig poder veure i conèixer les óperes més emblemàtiques registrades de la història..., la senyora Núria va ser una dona de servei, va ajudar a posar en marxar el Concurs Viñas i moltes altres propostes culturals que ara són emblema de la nostra ciutat, la senyora Núria estimava molt els seus amics, ara s´ hauran retrobat...
El cas és que la senyora Núria em va conèixer dins d´un taxi, i ens vam conèixer cantant... El 2008 vaig patir un accident de trànsit, anava amb crosses..., i encara aixì vaig decidir donar el taxi que em portava a casa a aquella dona gran...Ella em va dir sóc gran però vostè ara està igual de lisiada que jo, va puja al nostre taxi... Des de aleshores va començar la nostra amistat. De tant en tant portava el meu quadern a casa seva i feiem el nostre dia, inmenses tardes de música, eren classes magistrals... La Núria no era un llibre vivent era una enciclopèdia... Qui us parla anotava tot el que ella deia que no sortia a la Wikipedia..., i sí, la Núria tenia 90 anys sempre jajaajajaj, però ella volia sempre apendre i em deia: " que portes el chisme aquest del glogle a l´ordinador...", ella començava "això és massa modern, massa modern...", però es quedava encuriosida i plena d´alegria de veure les noves tecnológies... ...El primer dia que va tenir contacte amb l´ordinador va ser el dia que vaig cantar la Vida Breve a casa seva, ella deia aquesta peça que t´ha posat la teva mestra és tan per tu que crec el Falla la va escriure pensant amb vosaltres..., la Núria m'estimava i aquell dia em va fer un superpiropo..., tot i que a vegades em fotia unes bronques i tenia el seu geni "Seny i rauxa que deia i una mica de geni jajajaja"..
Aquell dia tenia una sorpresa preparada per la Núria... Ella sempre tenia sorpreses per mi i aquell dia em tocava a mi...Vaig acompanyar-la a seure al seu piano i vaig dir: "senyora Núria estigui atenta, i tanqui els ulls...", de cop aquella senyora va començar a plorar emocionada...Vaig portar tots els vídeos que vaig trobar del seu mestre i amic Gino Bechi, quina tarda més divertida eh Senyora Núria...
La senyora Núria em va ensenyar a cuinar "Rap a la marinera", "Tortellini a la Napolitana", "Pilota a la catalana", "paella valenciana" i em va mostrar moltes espècies, a la senyora Núria també l´agradaven les olors del món...Aquesta senyora havia fet el Puigmal amb quasi 80 anys era senderista i apassionada de la muntanya, també havia corregut per tot el món, fins i tot havia estat a l´Àfrica "noieta he estat a un extrem de la terra que no coneix ni déu i allà hi ha una gent encantadora..., noieta hauràs d´anar..."
"Tot s´ ha de conèixer noieta, no facis cas del que diuen, fes la teva i fes-ho tu, més val empanedir-se del cas fet que no del que podies fer i no vas fer..."
També la Núria assignava el seu seient al Liceu i em convidava sempre que podia..., la senyora Núria ho controlava tot jajaja, m´explicaré millor: sempre evitava seure al seu lloc i cercava un altre lloc jajajaj i ella no sé com ho feia però sabia això jajaja, "com és que no has segut al meu seient...pq vas al 5 pis jajajaajaj, i aleshores reiem, la senyora Núria coneixia la meva naturalesa...", "noieta si et dono el Primer amfiteatre al costat del MataBosch la millor visió de la sala...", aquestes últimes vegada anava sola perquè ella ja no podia acompanyar-me em va trucar i em va dir: " vine ràpid noieta que avuí veuràs a una cantant que segur t´agradarà..., " "i vaig córrer cap a casa seva em va donar l´abonament i vaig anar al Liceu "Cendrillon..., aquesta vegada sí em vaig atrevir a seure al primer amfiteatre", aquesta és l´última vegada que ens vam veure, però al meu cor resta per sempre...
Em va dir: Eva gaudeix molt i disfruta, i vine a veure'm i m'ho expliques tot, dóna-li records a la teva mestra i agraïments de part meva, ..., no perdis mai la teva naturalesa i lluita, siguis molt agraïda sempre i que amb treball tot arribi..., aquest últim cop em va dir Eva que sàpigues que t´estimo..., la senyora Núria no era de dir coses d´aquestes ni de llepar culs ni res d´això, i sí, lA funció va ser increible...Aixì era la senyora Núria increible i autèntica...."Seny i rauxa senyora Núria"
.jpg)
PD: Una de les primeres funcions que vaig veure amb senyora Núria i les seves amigues, la més jove tenia 80 anys jajajaj, vaig tenir el plaer de conèixer la gent que va néixer al 1921 jajajaja...Estaven al Liceu tothom aplaudint i les 7 amigues amb els braços creauts sense fer aplaudiments, jo era molt jove i no s´havia sino aplaudien pq eran a la platea i eran molt grans o pq estaven empipades, aleshores va ser quan vaig sentir a la senyora Núria i a la seva amiga dir:""Que collons hem d aplaudir aquestes papanatades, que Déu saps pq està aquí cantant Verdi, a més això no és Verdi ni res", jo volia desaparèixer d´allà..., però aquestes dones no s´arronsaven, aleshores part
de la platea va mirar cap a el nostre costat i feient xiulets i aquelles iaies continuaven amb els braços creuats, desprès van venir a preguntar aquelles iaies pq no aplaudien i elles deiem pq "no sóm unes beneites i no volem contribuir aquests engany, això no és Verdi i això desencanta la puresa de la música, sou uns poca solta...", després em van convidar a sopar a un restaurant del costat del Liceu, va ser una nit molt molt animada jajajaja....
No hay comentarios:
Publicar un comentario