Jordi Uyà, poesia

Hom podria imaginar
un dia en el que els arbres donessin fruits sense llavor,
que de les flors brollés una aigua que curés totes les dolences,
que de les gorges en sortissin càntics d'amor als quatre vents,
que dels ulls les mirades fossin netes, sense rancúnies.
Hom podria imaginar-se bo, generós, sincer,
redemptor, a la fi, d'aquesta vall de llàgrimes.
Però allò que imaginem és un miratge, una quimera.
I hem de respectar
el temps de la llavor
que possibilita el fruit a la seva hora,
la dolença necessària i real,
la dissonància i la rancúnia
que encara vibren en la nostra gorga,
les mirades poc concretes, vacil·lants,
del nostre amor petit.
I així, fora de la il·lusió, més enllà de les quimeres,
vivint-nos en el present,
serem capaços d'assolir, ja no la perfecció,
sinó l'instant,
aquell espai en el que no existeix el temps
i aquell temps que no es baralla amb l'espai,
nus, més aquí de nosaltres mateixos.
I podrem reposar en l'amor que no té nom,
ni propietat.
I les llavors floriran allò que han de florir per si mateixes
i les fonts brollaran d'una aigua
que amainarà la nostre set en el camí cap a la vellesa.
I direm les paraules necessàries
per a acceptar-nos en la nostre diferència,
discutint, si cal,
però aprenent a referir-nos a nosaltres mateixos.
I mirarem amb la innocència dels nens
que no posen intenció
i que es deixen ser mirats sense rubor.
I no voldrem ser ni més ni menys que allò que som,
aquí i ara,
un a un,
entre nosaltres.

jordi uyà
any 1989